Mar Cots, fundadora de l’empresa de coaching digital Ciberteka, explica el camí de decisions i recolzaments que acompanya a tota emprenedora (2 capítols).
Quan i com decideixo ser la meva pròpia cap?
Després d’uns anys treballant per a l’administració pública i, davant del que podia ser una desagradable situació de trobar-me sense feina i amb dos nens a casa, se’m plantejaven dues opcions: començar a cercar feina treballant per a algú altre o bé arrencar un projecte professional engrescador per compte propi.
En un principi l’opció d’emprendre un projecte propi no em va semblar impossible i, a més, sóc de les que creu que quan una emprèn un projecte mai perd res, com a mínim adquireix experiències i creix en molts àmbits, tant a nivell professional com a nivell personal. Per altra banda, la filosofia del networking i el treball en xarxa sempre l’he tingut molt present i això m’ha facilitat trobar persones amb qui poder treballar plegats i crear projectes.
A painting of my home network (in progress), de Karindalziel
En aquesta decisió també valorava el fet de tenir dues criatures petites. Quan busques feina amb infants a càrrec et planteges trobar una feina ideal, que faciliti la conciliació de la vida laboral i familiar, compatible amb poder compartir temps amb els fills/es i la parella. Mires el mercat de treball i valores el que pot suposar tirar una empresa endavant. I aquí és quan em vaig preguntar: “Serà més fàcil trobar una feina que m’agradi i compatible amb la vida familiar treballant per a d’altres, o potser és més fàcil crear-me jo aquesta ocupació?. És temps de crisi… és el moment d’emprendre?” I la veritat és que no em podia respondre altra cosa que no fos “i per què no?”.
Companys de viatge
Quan comences un viatge com aquest busques companyia i, sobretot, recolzament.
Els primers companys del viatge, la família -que en el meu cas va ser clau per decidir-me per aquest camí-, són companys que han ajudat a triar el destí i disposats a acceptar i assumir els canvis que suposa aquesta nova forma de treballar: ocupar una habitació de la casa com a despatx, respectar moments de feina, escoltar, …
Petits community managers
I un cop la família va decidir fer-me costat en el viatge, va arribar el torn de buscar una bona guia de viatge. Com en tot viatge que faig, les consultes a Internet han estat un gran referent, pàgines com Barcelona Activa o Inicia m’han estat de gran utilitat. Però també el suport en persona de la tècnica d’autoocupació de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca o una gestora de confiança que m’ha acompanyat des d’un inici.
A nivell d’administració… en el proper capítol!
Alzo mi copa para brindar por tí y por tu éxito. Me gusta mucho como te expresas y estoy segura que en tu trabajo te será de mucha utilidad. La profesionalidad se aprende pero también debe de formar un poquito parte de tí ¡y creo que a ti te sobra a raudales!
Muchísimas gracias Maribel!!
Retroenllaç: blog.fem.talent
Molta sort Mar. La veritat es que gent com tu fa falta en aquest país i en aquests moments. Et seguiré via blog i via Dani.
Moltes gràcies Eva!!
Hola Mar:
Segurament no aporto res de nou quan et dic que pot resultar complicat empendre en una situació com la que comentes, ja que l’incertesa és el company de viatje que no ens deixarà en tot el trajecte. Ningú va dir que sigués fàcil!
T’ho dic com a emprenedora i com a mare.
Som moltes les mares emprenedores que “lluitem” dia a dia per tirar endavant la família, alhora que intentem aportar a la societat un valor afegit en tots i cadascun dels projectes laborals que encetem.
Sens dubte, en moltes ocasiones ens trobem amb qüestions de gènere que, volguem o no, segueixen arrelades social i culturament i no ens deixen avançar tant com seria desitjable, però precisament per això hem de “fer pinya” entre nosaltres, ajudar-nos, potenciar sinèrgies, multiplicar enlloc de dividir… Amb això no vull dir que per a la figura del emprenedor masculí la cosa sigui més fàcil que per a nosaltres, però lo que sí que és cert, és que l’empoderament femení adquireix moltes vegades de forma inconcient un mimetisme amb aquests rols més arraigadament masculins, quan en realitat hauríem de potenciar l’essència i capacitats que com a dones tenim. Hem de focalitzar capa a la figura d’una dona com a subjecte crític, reflexiu, lliure, autònom i partícep. Sota aquesta perspectiva, penso que s’hauríen de propiciar processos d’empoderament femení que vagin desde allò individual a allò col·lectiu.
(vaya, m’estic emocionant.. no m’enrotllo més…)
Estic segura de que seràs capaç d’assolir els objectius que t’hagis proposat.
Salutacions i ànims!
Alicia Cañellas.
Hola Alícia!!
Moltes gràcies pel comentari i els ànims.
Totalment d’acord amb tu en què cal potenciar sinèrgies, sumar i multiplicar entre dones. També entre emprenedors, entre joves, entre persones que combinem “responsabilitats familiars i la voluntat d’emprendre”, en resum amb tots aquells amb qui compartim les ganes d’emprendre i amb qui poder creuar camins.
Soc fan de les essències i en la seva suma, tot i que em fa un cert respecte el sumar des d’ “etiquetes”. Hem de sumar totes les essències, cada emprenedor té una essència, la suma de les seves circumstàncies i forma de ser (dona/home, jove/no tant jove, amb recursos/amb pocs recursos, amb/sense família, etc.) i per tant és la suma de totes aquestes essències les que poden fer rics els projectes . En fi, no crec que plantegem coses diferents, simplement puntualitzo que està bé sumar entre dones, però també amb múltiples essències.
Salutacions!
Obvi.
Però donat el caire del teu post i trobant-se enmarcat dins “una iniciativa sobre la igualtat d’oportunitats i gestió del talent femení en l’àmbit professional”, com és FemTalent, m’ha semblat important puntualitzar vers aquest tema en concret.
Més que d’essències, jo parlaria d’esperits,… quelcom que va més enllà: esperit de superació, d’ajuda, de proactivitat, entre d’altres… Sigui com sigui, lo important és el recolçament conjunt de tots els agents implicats.
Salutacions.
Alicia Cañellas.
Confio que aconsegueixis els teus objectius. Crec que has començat i has pres una bona decisió.
Sort , t’aniré seguint en el teu bloc
Damià
Moltes gràcies Damià!
amb el teu talent, i tant fantàstica companyia (inclòs l’stuff, que no em queda clar si és el teu o no) , el futur és clar i brillant.
No hi ha cap mena de dubte: quan una dona d’”armas tomar” com tú es posa a emprendre… l’èxit està garantit! hi hagi crisi o no.
molta sort en el teu camí, estàs en el camí!
Moltes gràcies Esther!! Gràcies per l’energia i confiança que transmets!